Una nova literatura

o/i una nova forma de literaturitzar.

Durant segles la literatura ha nascut i viscut en llibres i ha pujat als escenaris o ha trobat el seu espai en els periòdics, en les emissions radiofòniques o, a la televisió, en pel·lícules, telenovel·les, etc. Actualment, som testimonis i actors d’un nou espai de gestació literària: el ciberespai, Internet.

Me n’alegre i em preocupa.

Me n’alegre perquè, com diu Raine Koskimaa, és un signe de vitalitat: hi ha un nou espai comunicatiu? Allà que hi va la literatura.

Em preocupa perquè sóc docent i m’haig de mirar el fenomen des de la perspectiva de qui pot ser usuari d’aquest nou format de literatura, però també de qui ha de veure-li les possibilitats pedagògiques. El problema està en què quan hi vaig estudiar a la facultat, fa uns anys, d’això no se’n parlava, perquè no existia, i ara els de la meua generació i anteriors ens hem de buscar la vida per estar un poc al dia.

Koskimaa parla d’un canvi cultural crucial i és cert. Crucial en el sentit de creu, encreuament. El camí es fa divers, les perspectives es multipliquen i no és que calga triar, sinó que cal seguir-ne moltes i alhora. El nou escenari cultural multidimensional, hipertextual, interactiu i programable demana, i demanarà (en el sentit d’exigir), un nou concepte d’alfabetitzats funcionals que inclou a dins seu el concepte tradicional d’alfabetitzat i el d’alfabetitzat digital (electracy). Només hi ha un problema: disposem ara del mateix temps que els nostres avantpassats. Podem gestionar el temps, però hi ha un moment que la cosa no dóna més de si i arriba a algun tipus de colapse.

I si a mi em preocupa i em fascina el tema, com a docent, crec que alguna cosa de semblant els ocorre als escriptors. Fa uns anys l'escriptor que tenia una categoria, o l'havia de demostrar, havia d’estar a la web, se n’havia de parlar. Allò ideal era que tinguera fins i tot pàgina web pròpia. Actualment, en l’era del Web.2, qui d’ells no té webloc? Algú se li ha ocorregut fer una estadística sobre el tema? Tindre weblog és una forma de dir: “Estic ací. Escric, doncs respire. No editeu encara cap obra meua com a pòstuma o no confegiu encara les meues obres completes”. Alhora, és una estratègia per a evitar -el mateix escriptor o les editorials- quedar-se mut, sense paraules, buit d'idees. I, finalment, és una manera de reciclar-se com a escriptor en un nou espai comunicatiu i literari que no sabem del cert on pararà. Per si de cas, molts van fent camí. I bé que fan.