... però (molts) estan en aquest.
M'han vingut al cap, lleugerament modificades, les paraules del poeta Paul Éluard quan he llegit el suplement Babelia (núm. 834) d'El País, dedicat a "los nuevos narradores árabes". He resseguit ràpidament les pàgines per buscar-hi l'únic autor que he llegit i que entraria dins aquesta classificació. Hi és!, a l'apartat titulat "Veus imprescindibles".
Es tracta del marroquí Mohamed Xukri.
Vaig començar el 1994 llegint El pa de cada dia, publicat a l'editorial Bromera. Impactant! El vaig voler compartir com a llibre de lectura d'un grup d'alumnes, en femení, de l'antiga FP que anaven de modernes i que res no els podia fer pujar els colors a la cara. Estaven equivocades. El llibre també les va deixar bocabadades. Descobrírem que ací a prop, al Marroc, hi havia una altra manera de viure (i de malviure), una altra cultura, un altre món...
I una altra manera d'escriure, també.
El lector pot pensar que la traducció canvia poc o molt l'original, però en aquest cas està clar que l'arquitectura sintàctica característica d'aquesta novel·la era així en origen. La lectura d'El temps dels errors, del mateix autor, era la continuació de la història i mantenia la fòrmula expressiva. Mesos enrere havia llegit l'Alcorà i quan vaig arribar a Mohamed Xukri em va semblar trobar certes semblances estilístiques (sempre tenint clar que en el camí cap aquests autors estan els traductors).
Per si algú li ve de gust resseguir les sures de l'Alcorà, tenim la traducció al català que el 2001 Mikel d'Epalza va publicar a l'editorial Proa. La seua qualitat va ser reconeguda amb la concessió, al traductor, del Premi Nacional de Traducció el 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada