dissabte, 16 de febrer del 2008

Sempre a la defensiva



He rellegit fa poc La llengua dels valencians. Un llibre que ja té un bon grapat d'anys. Comença plantejant l'obligatorietat de la llengua auctòctona i hi esmenta, i refuta, tres dels arguments habituals usats per a abandonar la nostra llengua.


Encara estava en això quan m'ha caigut a les mans un llibret editat per Acció Cultural del País Valencià i la Plataforma per la Llengua. El títol ho diu tot: Què faig si...? Alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'ús del valencià. Un seguit de situacions comunicatives en què les actituds d'alguns poden manifestar-se en contra de la nostra voluntat de fer ús de la llengua que ens és pròpia. Per a cadascuna d'elles es dóna recomanacions sobre l'actitud lingüística que podem adoptar. Molt interessant. I útil.


Existeix també una versió adaptada a la realitat del Principat. I és que allà, tot i que des d'ací no ens ho creguem, tampoc estan per a tirar coets.


Després de tants anys la nostra situació sociolingüística continua no sent normal i encara hem d'estar previnguts i tirar mà d'estratègies defensives contra qui no vol ni escoltar la nostra llengua. El problema que patim, torne a dir-ho, més que lingüístic, és, sobretot, actitudinal.


I és que, com diu Manuel Sanchis Guarner en el llibre abans esmentat, "fa més de quatre-cents anys que un sector important de valencians no estima la llengua pròpia".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta iniciativa per part d'Acció Cultural, només evoca en mi un satisfactori i intens sentiment de vivacitat i de fervorosa lleialtat cap a la nostra dolça i digna parla, doncs mes de 400 anys d'auto-marginació i de menyspreu lingüístic per part de la burgesia, sòls ens donen peu a plantejar una lluita contra la ignorància i els absurdes debats interns que desemboquen en una divergència fratricida entre els fills d'una mateixa i honesta mare, la nostra llengua catalana... i aquesta lluita tindria que iniciar-se amb l'exercisi normalitzador que es dibuixa en el moment en el que les noves generacions es troben amb la veritat, agafada de la ma d'il.lustres personatges com el grandiós Sanchis Guarner.


[[Segon de batxiller científic, I.E.S. Almussafes]]

pau_sueca ha dit...

Sempre està bé rellegir clàssics contemporanis i més si es tracta de llibres com aquests, veritat?

Des de la llunyania de la meua Sueca, em fa molt de goig llegir aquest bloc.

I pel que fa a la "cosa lingüística", totalment d'acord amb tu. En cap cas es tracta d'un problema de llengües, sinó d'un problema d'actituds. És impossible que una persona amb un cocient intel·lectual estàndard siga incapaç d'aprendre una llengua romànica veïna d'una altra. I si dic aprendre, què en direm d'entendre?

Salut.